Cicle Gaudí de Cinema Català

El Cicle Gaudí és una projecte que impulsa l’Acadèmia del Cinema Català amb el suport de la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i la Fundació Víctor Grífols i Lucas. Constitueix una xarxa estable de sales a Catalunya que porta 10 pel·lícules catalanes l’any, una cada mes, a més d’una vuitantena de poblacions de tot el territori, entre les que es troba el Casino Prado Suburense, que acompanya al Cineclub Sitges.

DIJOUS, 2 DE SETEMBRE

LA DONA IL·LEGAL
De Ramon Térmens (VOCAT)

19.30 h · Cinema Prado

La dona il·legal és un thriller amb transfons social que reflecteix drames humans molt durs. Mostra a l’espectador l’ànima de les persones que als telenotícies són només un número en la xifra de víctimes.
Es pot mantenir algú a la presó per l’únic delicte de “ser il·legal”? Què passa a l’interior dels CIEs? Qui s’aprofita de la “il·legalitat” d’uns éssers humans en mans del poder i els seus abusos? És possible capgirar a la situació o hem de conformar-nos amb els “danys col·laterals” del sistema? Hem perdut l’esperança en l’ésser humà? Avancem? O retrocedim?
Moltes preguntes sense resposta. Massa zones fosques en la nostra democràcia, en teoria civilitzada. És l’hora de centrar-nos en elles sense cap pudor. És l’hora d’aixecar-se. L’hora de comprometre’s. És l’hora que la pantalla il·lumini la raó a través de les emocions.

DIJOUS 28, D’OCTUBRE

LES DUES NITS D’AHIR
de Gerard Vidal i Pau Cruanyes (VOCAT)

19.30 h · Cinema Prado

ningú ens ensenya a afrontar la mort fortuïta i sobtada d’un amic perquè, al no ser un fet just, és una excepció de la llei de vida. la llei de vida ens diu que tots morim després d’envellir. la mort de, en aquest cas, un jove de 20 anys, és l’excepció de la norma. el motor de creació de les dues nits d’ahir ha estat en tot moment l’exploració del sentiment de pèrdua forçada i la seva evolució, partint de les nostres vivències i relacions. partim de la història de la pèrdua del membre d’un grup d’amics per parlar la mort des del punt de vista dels que es queden. volem explorar l’absència de la peça d’un puzzle i la nova forma que cobren les altres peces que ja no encaixen de la mateixa manera. ens posem a la pell d’uns personatges que viuen sobretot en la incertesa i la inexperiència, es forcen a creure que entenen la situació, que la dominen i que són prou madurs com per superar-la. volem narrar aprenentatges que potser encara ni nosaltres mateixos hem acabat d’assimilar del tot. el viatge ens serveix per deslocalitzar les emocions i fer-les nòmades. el procés de dol necessari es veu atropellat per les ganes de superació instantània, però tard o d’hora les conseqüències acaben arribant i el buit és innegable.