FESTIVAL DONA – ART EN FEMENÍ

Moltes gràcies per fer-me padrina del festival Dona. Una bona iniciativa del Prado.

En realitat, aquest Teatre Prado, ha estat casa meva durant molts anys. I dic això, perquè quan jo vaig aterrar a aquí, de la mà del meu estimat Candel, em passava més hores al Prado que a casa meva.

Aquí vàrem fundar el grup de teatre Gall Groc, grup precursor de la Cubana.

El Gall es el símbol del Prado. I per això duia aquest nom.

Amb el Gall Groc, ja vàrem començar a experimentar amb el teatre. Vam fer diverses obres, però totes, amb muntatges ben diferents de com s´havien fet fins aquell moment.

Un deliciós MUNTATGE DEL Petit Princep, la Cantant Calba, EL Gran Teatro del mundo, el Duc meu-meu, i Guernika . Aquesta última que es va gestar al Prado, es va representar a l´Escorxador de Sitges, quan encara funcionava com a tal .Amb les ovelles i les besties, “actuant” amb nosaltres

I no puc deixar d´esmentar el meu estimadíssim amic Jofre, a qui tothom li devem tant, amb els seus fantàstics “CARROUSSELS”.

Amb el Jofre, també vam fer una versió esperpèntica de La Verbena de la Paloma, conjuntament amb el gall groc, i tantes i tantes coses… això si, sempre amb muntatges molt especials.

Enteneu doncs, perquè em sento el Prado, com casa meva. ?

Gràcies Prado, per haver-me donat, tants moments de felicitat, tants riures i tants amics. En definitiva, tants moments de Vida.

Endavant!!!! No paris mai!!!!! Fins aviat!!!

MERCÈ COMES