Cinema Prado
La primera sessió data del 12 de juliol del 1907, de la selecció de pel·lícules projectades, el públic va aplaudir especialment La dama diabólica. L’any 1920 està documentada la primera sessió de cinema al jardí. El cinema sonor arriba al Prado el 1930 amb la pel·lícula La rosa blanca de la productora Paramount, interpretada pels actors Rosita Moreno i Adolphe Menjou.
Amb l’arribada de la Guerra Civil, el 1936, el cinema tanca les seves portes i queda instaurat com “La casa del poble”, institució al servei de reunions, trobades i refugi d’urgència. El 6 d’octubre del 1939 és la data d’obertura del cinema després del conflicte bèl·lic, amb un nou pati de butaques, malmès durant els anys de guerra per les freqüents escaramusses.
El 1941 s’inicien les sessions de cinema a l’aire lliure, que seran marca de la casa durant molts anys. L’any següent suposa una nova fita: la inauguració de la calefacció al cinema. Amb l’arribada dels anys seixanta, el cinema viu una etapa daurada, d’expansió i consolidació.
L’art cinematogràfic arrela a Sitges i entre la seva gent. L’any 1964 el Prado lloga una paret de la plaça del Cap de la Vila de Sitges, per instal·lar-hi la seva cartellera i comunicar als sitgetans els canvis de programació. Una eina de promoció i fidelització ideal.
Una fita rellevant arriba l’any 1988, quan la sala rep el reconeixement de la Generalitat de Catalunya a la Millor sala d’exhibició de cinema de Catalunya, per la difusió del cinema català.
1968 és un any fonamental. D’una banda comencen les sessions de cineclub, que s’allargaran fins l’any 1982. D’altra banda, del 28 de setembre al 4 d’octubre, té lloc la I Setmana Internacional de Cinema Fantàstic. El film inaugural al Prado és Aélita (Russia, 1924). És la baula iniciàtica de l’avui imprescindible Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.
D’entre les progressives adaptacions i modernitzacions als nous temps que emprèn el cinema, val la pena destacar que el 1976 el Prado s’equipa amb una nova màquina de projecció i que el 1987 es fa una necessària modernització de la platea amb el canvi de les butaques. Amb l’arribada del centenari del cinema i amb l’habitual connivència amb el festival de cinema, el Prado no dubta en programar sessions amb música en viu dedicades als pioners del cinema català com Segundo de Chomón.
El 1996 el film italià A tres bandes, amb Franco Nero i Imanol Arias, conté una rellevant escena rodada al Prado i aquell mateix any es fa una nova reforma, molt agraïda pels espectadors: la instal·lació d’aire condicionat.
El 2014 el Casino Prado va adquirir una projector de cinema digital, per poder projectar en qualsevol tipus de format.
El 2020 L’Academia del Cinema català l’ha reconeguda com una de les 13 sales de Catalunya amb més de cents anys en actiu.
Actualment Cineclub Sitges, secció recuperada el 2013 continua l’activitat de cinema. Secció que s’ encarrega de dur a terme la programació estable.Programen tant cinema comercial, cinema en versió original, projeccions d’òpera i ballet en directe i organitzen els Festival Endimaris de Cinema LGTBIQ+ i la Mostra de Documentals.