Sequera, inflació, pandèmia, ultradreta, precarietat, conspiranoia, periodisme… A la societat se li estan fent bola les crisis i sembla que l’única sortida es troba en l’individualisme o a la droga, o la suma de les dues coses, és a dir, fer birra artesana. 

El Marc Sarrats no és el superheroi que el món mereix, ni potser el que necessita, però és el que hem trobat i ve a proposar-nos maneres d’encarar l’Apocalipsi, o, molt pitjor, tot el qu epassi mentre aquest no arriba.

(Marc Sarrats és un guionista i humorista català. És membre de El Soterrani, màxim exponent de la nova escena catalana d’stand up, i col·laborador dels programes Matina Codina de RAC105 i Està passant de TV3.)

Joan Maria Pou i Albert Om conversen ara sense els filtres de la ràdio i la tele d’allò que els ha passat. Una xerrada en directe davant d’un públic amb ganes de riure i passar-s’ho bé. El Pou i l’Om, el Joan Maria i l’Albert, es sorprendran l’un a l’altre cada mes contestant aquesta senzilla pregunta: què t’ha passat?

En Faixedas ha tingut una idea brillant. Encara no l’entén però és brillant. En Xuriguera entén la idea d’en Faixedas però no s’hi veu. Sort de les mares que ho salven sempre tot. Ni mortes poden descansar en pau. El duet, per art del teatre, es converteix en quatre. Un espectacle profund, sincer i que ens fa morir de riure… mai més ben dit.

Xuriguera i Faixedas ens parlen de les seves mares. Perdó. Les seves mares ens parlen d’en Xuriguera i en Faixedas.

David Cepo al Teatre Prado amb el seu xou més viral “No cruces los brazos”. David Cepo còmic de naixement i influencer per sorpresa, s’ha convertit en la nova sensació a xarxes socials gràcies a la seva espontaneïtat i proximitat. Molts dels seus vídeos s’han viralitzat i ara arriba al teatre amb un espectacle carregat de riures i humor on en David et farà sentir protagonista del seu propi xou. Així que, no tens excusa. “Pues pa’lante, ¿me entiendes lo que te digo?”

Cepo en directe és un recorregut per tot un recorregut après per l’artista fins al dia d’avui. Nous textos, noves rutines, nous gags… Sense deixar de costat tot el què l’ha convertit en un dels millors còmics d’Espanya a dia d’avui. 

No recomanada a menors de 14 anys.

La ciutat de Barcelona ha donat l’esquena al seu llegat. No hi ha herència. No hi ha abans. El passat s’ha oblidat. Cinquanta anys després de la tragèdia que va sacsejar Europa, el nou ordre implantat a tot el continent, cull els fruits d’una societat altruista i entregada a la comunitat. No hi ha sequeres, no hi ha fam. I en mig d’aquesta idíl·lica utopia, un grup d’universitaris descobreix un llibre prohibit. La porta a un món desconegut que definirà el seu futur. La passió dels joves arquitectes fon el passat i el present en un nom: Antoni Gaudí. Un home que va ser capaç de deixar empremta amb les pedres, de convertir els edificis en històries i relats. Però el que per uns és una fortuna, per la resta és un acte infame. Alin, Sezi, Naal i Kram, són condemnats a esborrar de la seva ànima qualsevol nova idea que aquell llibre els hagi pogut contagiar. Però per molt que els obliguin, la llavor de l’arquitecte prohibit ja forma part d’ells.